Diumenge 6 de Juny de 2010 a les 6:30, era el dia i l´hora en que es donava el tret de sortida de la 14ª caminada Reus-Prades-Reus, la zona de les piscines municipals és la escollida per donar la benvinguda a més de 700 participants, per fer una marxa de 56Km amb un desnivell positiu acumulat de més de 2.600m. Avui som 4... En Pere, Marc, Jordi, i jo mateix.
Son les 6:30 i puntualment sona un tret, i acte seguit ens dona la benvinguda una curta però intensa pluja que ens acompanya fins ben entrada la carretera de Castellvell, i pujant tot el Picarany xops com a sardines però que hi farem.. ara sembla que surti el sol... ja veurem a que passa més endavant...
Arribem al primer avituallament, moment per aturar-se i repondre liquids i canviar-se els mitjons, vinga Marc som´hi... ara toca agafar el senderó del Selva Bike i ens dirigim a la Mussara per un seguit de desviacions i per senderons escarpats amb força pedra, passem per la font del Roure, travessant vàries vegades la carretera de la Mussara, vinga que ja queda menys per arribar a Prades.
En Marc... un company de Camino de l´any 2004, i que sempre s´apunta al que faci falta ...avui hem recordat vells i entranyables temps d´aquella experiència inoblidable que vàrem passar junts pereginant fins a Santiago durant 10 dies des de Roncesvalles... Ayyy quins records...
Hem fet tota la marxa junts, agafant un bon ritme des de el començament i trencant-lo de vegades per recuperar, també hem estat petites estones trotant, la qual cosa ens ha facilitat una lleugera descàrrega de la musculatura.
Així hem arribat a Prades amb 5´00 hores exactes i amb una gana que no vegis, un servidor s´ha menjat 3 entrepans i 2 coca-coles i encara he guardat un raconet per la síndria fresqueta.
Ja amb els dipòsits restablerts, hem continuat la ruta de tornada, passat per indrets i raconets que ens regalàven contínuament aromes de romaní, farigola, i d´altres herbes i plantes autòctones del nostre terme, Au.. anem que vol ploure, estem arribant a La Febró, sota un cel que contínuament ens amenaça pluja acompanyat d´uns trons evidenciant un inminent aiguat, però de moment som perdonats i iniciem el descens per les Tosques que et posen a prova la musculatura i la resistència, arribant a Vilaplana (avituallament), on ara si ens tornem a mullar, però no més per uns minuts, temps de posar-se l´impermeable i parar de ploure....
Ara agafem el camí de les Planes on en Marc fa una petita ensopegada i a punt està de lesionar-se, Compte Marc!! que ara ja arribem, ara el camí es fa un pel pesat, i continuem fent petar la xerrada i explicant-nos acudits... (que be m´ho passo), tot arribant a la Cantera del Cóbic i ja encarant cap al cruze dels 5 camins per fer els ùltims centenars de metres, on està l´ùltim control de la Boca de la Mina, moment en el que ens refresquen amb un spray miraculòs que ens permet arribar a Meta amb un modest temps de 1oh i 41 minuts, contant amb la parada a Prades. 56 km amb la baixada de sucre inclosa... jajajaja
Enhorabona Marc HO HEM ACABAT!!! REPTE ACONSEGUIT!! SI SENYOR !!
------------Marc, Jordi, Xavi i Pere --------------------En Josep es va rajar.....
Gràcies Marc per la teva companyía tota la marxa, sabent del cert que haguèssis anat més ràpid, m´has regalat un cop més la teva amistat, esperit de superació i qualitat humana.
Per molts anys!
Ale tigre, res se't resisteix, amunt i fot-li, salut i pedals
ResponElimina