GLORIETA TOUR....

Quina ruta més entretinguda... amb el track carregat i volguen seguir els passos de la cursa del Vall del Glorieta, s´hem trobat una variant de camins i senderons que ens han fet passar una entretinguda i esforçada tarda de btt, i esque aquest indret es mereix el reconeixement de tots els qui estimen la natura, la llibertat i aquest apasionant mon de la btt, de ben segur que aqui hi tornarem, si més no per explotar al màxim tots els camins que es troben en aquesta vall, i tornarem a fer un altre reportatge perque quedi clar que a Alcover hi ha molta ruta.

Aqui us deixo unes fotos que ha fet el mòbil de la Rosa i vet aqui que s´hem trobat al Jesús que no se si haurà trobat les claus que fèia un mes que havia perdut.... Jesús... millor que fagis una còpia...

RECORDANT L´ARGENTERA...

Aqui teniu la sortideta que em tenia preparada la amiga Rosa Tena, no està malament per ser dimarts i fer tanta calor. A les18:00 de la tarda posàvem peu al pedal direcció a Riudoms, passant pel camí del Roquis el qual ens permet connectar amb la riera de montbrió i així poder agafar el camí dels Molins que enllaça amb el poble de Riudecanyes, arribats aqui haurem d´agafar el carrer del Dimarts i agafar trialera de cara amunt i vorejar l´embassament de Riudecanyes pel cami de servitud, que durant uns quants metres ens deixarà respirar i contemplar les tranquiles aigües preses.
Ara toca agafar el camí que ens trobem a l´esquerra i pujarem fort durant una estoneta fins trobar-nos una cruïlla, agafarem el camí que ens queda més a l´esquerra i que em batejat com el camí de les mosques (Que pesades que son...), on ens tornarà a tocar pujar i de valent, fins arribar a la cruïlla de camins i així connectar amb la ruta del carrilet. Iniciem el descens i arribem al camí de Duesaigües al Castell d´Escornalbou i haurem de pujar un centenar de metres més fins trobar el enllaç al senderó on passava anys enrere la antiga cursa de l´Argentera, una de les més antigues de la comarca del Baix Camp. Renoii que divertida... amunt....avall....esquerra...dreta....una giragonça cap aqui.... un esbarzer que t´arrenca un tros de pell Ayyy!!! quin mal!! en fi es nota que no hi passa massa gent per aqui.. però val la pena passar per aqui perque si no m´haguès perdut l´avituallament de Mores silvestres que es troven a la vora i que no m´ho penso dues vegades i en menjo fins quedar tip... Rosa no riguis i no em facis més fotos que si no s´en riuran.... . bé... continuem i arribem a L´Argentera on ens aturem a la font i omplim les reserves d´aigüa per fer un tram per carretera fins arribar altre vegada a Riudecanyes i tornar sobre les nostres passes fins arribar a Reus, Bona ruta..

Aqui teniu el TRACK per si us be de gust un dia fer la ruta.

NOVA CARTOIXADA!!

Quina quilometrada... i quina calor...
Avui ens hem llevat molt d´hora i em posat el peu al pedal a les 6´00h del matí, per iniciar una ruta que em va ensenyar el meu amic J.ll.
Sembla ser que avui serem 4, Óscar, Albert, Carles, i jo mateix, de moment sortim des del Passeig de la boca de la mina i ens dirigim a Alforja per trobar-nos amb Carles, moment en que L´Albert i jo, repostem uns croisants i alguna cosa més i sortim direcció a la riera per agafar el camí del coll, on el pujarem molt suau, pensant en la pallissa que ens espera.
Ara arribem al coll d´Alforja i iniciem el descens divertit i tècnic pel cami que connecta a Les Ventes, passant pel Mas de les Moreres i observant les obres que s´hi estan fent...
De les Ventes a Cornudella passarem per un camí lateral per al final acabar fent un centenar de metres per arribar al poble i aturar-nos a la font per repostar liquids. Vinga sóm´hi... ara agafarem camí deixant a la vora l´ermita de St Joan de Codolar, seguim í connectem amb el camí que dona nom a la sortida d´avui, Els Cartoixans!!
Senderó estret,tècnic i complicat és el que ens trobarem fins arribar a la Morera del Montsant, lloc on també tindrem que aturar-nos per refrescar-nos acusant ja la forta calor que estem patint, seguim ara toca divertir-se, baixem per la trialera de la Morera a Escala Dei, quina passada aixó si que és btt 100%, i jo em foto una nata que L´Albert em te que rescatar de sota els matolls, però en fi.... no ha estat res...per sort!!seguim i arribem a la Cartoixa on la deixem enrere i agafem el camí que ens durà a Poboleda, on ens deixarem unes quantes calories més pujant fins arribar al poble, aqui també repostem liquids, i seguim direcció a Cornudella, on agafarem cami i farem una trialera curta però divertida, L´Òscar diu que va fus....Ara ens desviem i passem per la font dels enamorats on ens refresquem amb aigua fresqueta, continuem per pista i arribem a la carretera on farem un centenar de metres i arribarem a Les ventes on en Carles saluda a uns coneguts i ens refredem durant uns 10 minuts... vinga vaaaaaa que la maquinària s´arrovella.. encara ens toca pujar un altre vegada pel camí que ens durà al Coll d´Alforja, on encara rematarem la sortida pujant a Puigcerver, lloc on ens espera unes begudes fresquetes que ens les prenem molt gustosament, i ja per acabar iniciem el descens direcció a Riudecols---Les Borges i el nostre estimat Reus.

-- ------------------ --Trialera de La Morera a Escala Dei------
Total. 6h 43 min---102km---15´02km/h-- 4345 kcal--138ppm mitja-- 2.200m desn

RECORDARÉ LA LLITERANA.. la recordaré....

Sempre s´ha dit que alguna vegada en la vida, vius o experimentes coses que no saps perqué però sempre et queden gravades i durant el transcurs de la vida et van venin a la memòria i és com si les tornèssis a viure.
Doncs aixó és el que em passarà a mi quan a mesura que corrin els dies i s´em recuperi el cos de la pegada brutal que em van preparar els amics de ALMACELLES PEDAL CLUB a la Lliterana 2010 a la localitat de Alcampell (Huesca)
Déu ni do quina marxa!! ho té tot... trialeres de les de veritat tipus Vallfogona, pistes en bon estat alterades una mica per la pols, pujades infernals i llargues d´aquelles que et maten poc a poc, corriols vertiginosos, senderons autèntics de btt dels que et posen a prova la tècnica i el equilibri, tobogans que et fan descarregar adrenalina al més pur estil Dragon Khan, avituallaments amb suport tècnic i mecànic, 3 circuits pels diferents nivells físics amb el que aixó comporta a nivell d´organització, i molts més detalls que ara no soc capaç de recordar, en fi tot un seguit de detalls que fan d´aquesta marxa una de les més a tindre en compte.
Si no heu tingut la sort de participar aquest any a la LLITERANA 2010 esteu al LORO!! i seguiu tota la actualitat per properes edicions a http://www.agolpedepedal.com/ una web on hi trobareu de tot i més d´aquest mon tan apasionant que és la bicicleta, eina la qual m´ha permès conèixer a la penya d´Almacelles Pedal Club.
Felicitats a tots!! Fins l´any que be...
Total. 68 km---1421m desn--- 16´9 km/h---3458Kcal---4h 18min---159ppm

VALLFOGONA FOR EVER....

I tant!!!.. aquesta marxa és de les guapes, aquesta no s´ha de deixar escapar mai... si no estas en bona forma és igual , les trialeres son de pel.lícula i el recorregut inmillorable, ademés enguany han variat el circuit i hem passat pel tunnel perfectament il.luminat i en inmillorables condicions
Aqui us deixo la foto del dia, de dreta a esquerra, Óscar, Miquel i jo mateix, que tot i perdre´m al km 20 vaig fer 4 km de més però encara vaig poder remuntar i fent una discreta 65ª posició però en fi aixó és el que hi ha.
En Miquel va quedar 1º del grup amb una 14ª posició amb un temps de 2h 17 minuts, seguit de Óscar en 24ª posició amb un temps de 2h 22 min i últim jo mateix en 65ª posició amb un temps de 2h 43 min.
Un 10 per la organització, per molts anys Vallfogona!! Fins l´any que be....

Ara fa un any Miquel... recordes?....

2º OBJECTIU R-P-R 2010 ACONSEGUIT!!

Diumenge 6 de Juny de 2010 a les 6:30, era el dia i l´hora en que es donava el tret de sortida de la 14ª caminada Reus-Prades-Reus, la zona de les piscines municipals és la escollida per donar la benvinguda a més de 700 participants, per fer una marxa de 56Km amb un desnivell positiu acumulat de més de 2.600m. Avui som 4... En Pere, Marc, Jordi, i jo mateix.
Son les 6:30 i puntualment sona un tret, i acte seguit ens dona la benvinguda una curta però intensa pluja que ens acompanya fins ben entrada la carretera de Castellvell, i pujant tot el Picarany xops com a sardines però que hi farem.. ara sembla que surti el sol... ja veurem a que passa més endavant...
Arribem al primer avituallament, moment per aturar-se i repondre liquids i canviar-se els mitjons, vinga Marc som´hi... ara toca agafar el senderó del Selva Bike i ens dirigim a la Mussara per un seguit de desviacions i per senderons escarpats amb força pedra, passem per la font del Roure, travessant vàries vegades la carretera de la Mussara, vinga que ja queda menys per arribar a Prades.
En Marc... un company de Camino de l´any 2004, i que sempre s´apunta al que faci falta ...avui hem recordat vells i entranyables temps d´aquella experiència inoblidable que vàrem passar junts pereginant fins a Santiago durant 10 dies des de Roncesvalles... Ayyy quins records...
Hem fet tota la marxa junts, agafant un bon ritme des de el començament i trencant-lo de vegades per recuperar, també hem estat petites estones trotant, la qual cosa ens ha facilitat una lleugera descàrrega de la musculatura.
Així hem arribat a Prades amb 5´00 hores exactes i amb una gana que no vegis, un servidor s´ha menjat 3 entrepans i 2 coca-coles i encara he guardat un raconet per la síndria fresqueta.
Ja amb els dipòsits restablerts, hem continuat la ruta de tornada, passat per indrets i raconets que ens regalàven contínuament aromes de romaní, farigola, i d´altres herbes i plantes autòctones del nostre terme, Au.. anem que vol ploure, estem arribant a La Febró, sota un cel que contínuament ens amenaça pluja acompanyat d´uns trons evidenciant un inminent aiguat, però de moment som perdonats i iniciem el descens per les Tosques que et posen a prova la musculatura i la resistència, arribant a Vilaplana (avituallament), on ara si ens tornem a mullar, però no més per uns minuts, temps de posar-se l´impermeable i parar de ploure....
Ara agafem el camí de les Planes on en Marc fa una petita ensopegada i a punt està de lesionar-se, Compte Marc!! que ara ja arribem, ara el camí es fa un pel pesat, i continuem fent petar la xerrada i explicant-nos acudits... (que be m´ho passo), tot arribant a la Cantera del Cóbic i ja encarant cap al cruze dels 5 camins per fer els ùltims centenars de metres, on està l´ùltim control de la Boca de la Mina, moment en el que ens refresquen amb un spray miraculòs que ens permet arribar a Meta amb un modest temps de 1oh i 41 minuts, contant amb la parada a Prades. 56 km amb la baixada de sucre inclosa... jajajaja
Enhorabona Marc HO HEM ACABAT!!! REPTE ACONSEGUIT!! SI SENYOR !!


------------Marc, Jordi, Xavi i Pere --------------------En Josep es va rajar.....
Gràcies Marc per la teva companyía tota la marxa, sabent del cert que haguèssis anat més ràpid, m´has regalat un cop més la teva amistat, esperit de superació i qualitat humana.
Per molts anys!

REPTE PR-2010 ACONSEGUIT!!!

Sens cap mena de dubte, avui dia 29 de Maig de 2010, el recordaré mentres visqui, m´ho he passat de película... he disfrutat d´un dia de bicicleta amb el meu company Xavi de Lleida, be.. de Lleida no ben be.. d´Alfarràs si...
Divendres és el dia de posar tot apunt pel gran repte de la temporada, los PUERTOS DE RIBAGORZA de no més uns 200km i més de 2600 metres de desnivell positius, sens cap mena de dubte tot una animalada per mi, però farem el que podrem...
I així va ser...després de passar la nit a casa del Xavi i de acomiadar-nos dels seus pares vam anar tirant xino xano cap a Graus, el poble que durant aquests 4 mesos m´han tret algun que altre dia el son. I a vegades amb raó... escoltant a algun que altre botifler que no més fan que posar-te la por al cos i dien-te que " Ja et pots preparar... ja... que allí patiràs si no entrenes...."

Doncs ves per on.. no vaig patir tant i al damunt Medalla d´OR, que per un servidor és tot un repte aconseguit, després de la monstruositat dels ports de L´Espina i el Port de Bonansa que em van fer apretar les dents i de quina manera, però sense més consequències, total.. bona diada de bicicleta.. molt bona organització, impresionant el desplegament policial, i una acurada dedicació a tot el referent de la post carrera, en que no hi faltava de res, menjar zona de massatges...regals...dinar gratuït...diploma...medalla...maillot...botella de vi, realment no es pot demanar més...

Ara toca un altre el proper cap de setmana la Reus-Prades-Reus 2010, també un repte diferent però molt aventurer... ( més info la setmana que be...)

----7h 06min----153ppm----190km----2750desn+----6715Kcal----28´6km/h

PUERTOS DE RIBAGORZA

CLASSIFICACIONS CIRCUIT LLARG

CLASSIFICACIONS CIRCUIT CURT

INSPECCIONANT EL GLORIETA....

Avui sortim L´Óscar i Jo... encara una mica amb mal de cames però ja més recuperats que dilluns, despres de les 3h de resistència, sortim a les 17h 30 min, agafant el camí dels 5 ponts, tot passant per la Urb Sant Joan de Reus, aqui doncs ens desviarem i agafarem l´altre camí que ens durà a la Selva del Camp, on tindrem que fer un petit tram de 3´5km per carretera i passat el Mas del Moixó, agafarem el camí del Albiol que ens dona la benvinguda unes giragonces entremaliades caragolant-se de mala manera i fent-nos suar de valent, però no duraran més de 10min i ja el terreny es comença a tranquilitzar sent ja més regular però picant sempre de cara amunt, ens desviem a la dreta en direcció a Mas d´en Galofré, passant per indrets molt aclotats i de densa vegetació, arribant a la sortida de la carretera de L´Albiol, aqui també haurem de fer 4 km de carretera de bona pujada per arribar al poble i poder repostar a la font del costat del ajuntament, vinga som-hi Óscar ara toca divertr-se i de valent, agafem el camí de la Creueta i ens deixem anar per tot un seguit de camins en perfecte estat cara avall, passant pel costat de Mas d´en Vidal, i més endavant agafarem la trialera de la Font de L´Irla, on tenim que posar en marxa el sentit de l´equilibri per no posar el peu a terra ja que el terreny és molt tècnic i exigent amb molta pedra suelta i de grans dimensions, arribem al encreuament amb el PR 20 direcció Alcover, aqui ens fascinem amb la bellesa dels paratges de les proximitats ja evidents de la Vall del Riu Glorieta, ens topem amb el Mas d´en Pauet, fantàstic mas de pedra clavat en mig de la natura, continuem pel camí envoltats d´una vegetació cada vegada més salvatge, on ens tornem a trobar un altre meravella arquitectònica de grans dimensions anomenada Mas de Mont Ravà, edificació del segle XII, ara propietat d´un Suis bastant adinerat, es poden veure restes d´una torre de defensa bastida probablement pels àrabs, veiem el riu Micanyo a l´esquerra. Continuem i ens deixem caure ja direcció a Alcover ja que es fa tard i volem tornar a casa, agafant un tros de carretera i passant per Les Masies Catalanes tornem a casa per on hem iniciat aquesta bonica i acollidora ruta d´avui.
51 KM---3H 02min---2.200Kcal---17´8 km/h---990m desn ac.---146ppm

-----------Mas d´en Pauet---------------------Mas de Mont ravà---------------------------Gràfic d´avui----

BTT BIKE BORGES IBP 90BB

Uff!! quin patiment... sortir amb aquests 3 avui no ha sigut tasca fàcil, aquest que veieu al mig,
el OLIMPIO de los Dioses és el Sr Turón de les Borges, el tio més sonat btt parlant de tota la comarca, no hi ha sortida que facis amb éll, que no acabis com un bacallà aplanat.
Avui hem sigut 3 els qui ens ha tocat patir les malifetes d´en Pep, el Xavi, el Joan, i jo mateix, perque éll anava foten estarracades a tort i dret pel pla...pujada...baixada...tot el que se li fotía pel davant... i els altres ens defeníem com podíem.. Aixó no es pot permitíi!!!.
Iniciant la ruta a Les Borges hem agafat el camí de la cadena on tot just coronar ens hem desviat per una pista en perfecte estat que ens ha portat a tot un seguit de senderons bastant bruts per cert endimoniats i recargolats que a mi personalment m´han fet suar i de valent, també s´ha de dir que ha sigut un matí de btt 100% amb pujades molt tècniques i trialeres de pànic, que la veritat jo no m´ho imaginava que a Les Borges hi haguès tant de bacallà. Ja es podeu preparar perque tinc sentit a dir que al Setembre es farà alguna cosa per aqui al terme, osigui que esteu "al loro"perquè us asseguro que aquest poble és com una caixa de bombes.
Avui també m´han vetat el TRACK... Aquesta gent son catalans eh?..




------------------28km entremaliats amb 1100m de desnivell positiu---

BONA CARTOIXADA!! IBP 152 AC

I tant!!! una cartoixada... i de les bones...

A les 6:05 del matí calava el peu al pedal direcció a Alforja, a buscar al senyor que veieu a la 3ª foto que em va fer suar la cansalada i de quina manera. Totalment a les fosques i guiant-me pels llums del Passeig de la Boca de la Mina, vaig anar fent camí, fins que s´em va fer de dia més o menys a l´alçada de l´Aleixar que em va donar la benvinguda una oloreta a coca en recapte que no vegis.... però jo segueixo direcció a Alforja ara ja amb llum natural, passant pel camí de l´Aleixar a Alforja i arribant més o menys a les 7h 15´...m´ho he pres amb calma...

Per Alforja ja ni ha que pedalen també... ja no soc sol, així doncs enfilem camí i començem a pujar suaument el camí del coll, que ens sorpren per la sorra tova i solta dificultant la ascensió, arribant a dalt una mica suats, però ja em fet despertar la musculatura, agafem el camí que connecta a Cornudella on després de superar una trialera de pedres... pedres i més pedres arribem a la carretera i el Joan fa una troballa i s´agencía un bidonet TREK força maco... i no dubta en introduir-lo dins el maillot i passejar-lo tot el dia fins arribar a casa. Ara seguim un tram de carretera desviant-nos a la dreta i agafant una pista que voreja la carretera on ens durà a Cornudella, que per cert una parella d´avis ens fan saber que estem sonats... Potser tenen raó!

però no sabem ben be perquè ens ho diuen...

En fi, continuem i agafem el camí del cementiri i que ens durà a la Ermita de St Joan Petit, on tot just agafarem senderó técnic de constants ondulacions i para compte no ens fotem abaix que pinten bastos!! seguim.. i ara es transforma en pista de bon rodar però sempre picant de cara amunt, fins que sortim a la carretera de Scala dei a La Morera del Montsant, però de sobte tornem a entrar per un altre camí, que es transforma ràpidament en senderó Quina passada aixó és guapíssim però duríssim!! vinga vaaa fótali Joan.. fótali pel dret... Si Senyor!! Ieeeep caguentooot que se m´ha fotut la cadena per dins els radis!!!! Uff!! ja està... el Joan m´observa des de la distància serà penques el tio... en comptes d´ajudar-me.. En fi... continuem i sortim a La Morera del Montsant i anem a buscar una font on repostarem aigua i ens menjarem una barreta 400 jajaja ... Au vinga que ara toca baixar ......ieeeeepppaaaa quina passada neeng... avall que fa baixada quines giragonzes dreta... esquerra...amunt.... avall...corves peraltades.. senderó 100%... Quin matí de btt i quina fusa que estic agafant...

Arribem a Scala Dei on sempre que passo per aqui m´abraça una sensació de pau i de benestar..

aquest lloc té un encant especial, però nosaltres seguim i tornem a agafar un altre camí que ens durà a Poboleda on farem un bucle i el Joan m´ensenya un senderó de baixada dels que m´agraden a mi, net i ciclable al 100% una passada..però només fem un tomet perqué se m´estant encenent les alarmes, vinga Joan on anem ara? ... Cap a la font dels enamorats moment per fer una foto i seguir direcció a Poboleda, després a Cornudella i tornar a enganxar el camí que connecta amb el Coll d´Alforja, però abans que s´em torni a posar la cadena dins els radis i el Joan torni a fer de mecànic, Porto una fusa que no vegis.. i el Joan no s´ho creu, el Power gel que m´he fotut no serveix de res i m´arrossego com puc fins arribar a dalt, per ja deixar-me caure pel camí del coll i arribar amb més pena que gloria a Les Borges per carretera i per ùltim agafar el cami dels Molins per arribar a casa, Quina Xufla que porto!! però a valgut la pena!!! Allà s´hi ha de tornar!!

Ho sento nois el Joan m´ha vetat el track!! si no ja l´haguès penjat.

Total. 84 km---7h 15min---3857 Kcal---14´7 km/h---2096 m desnivell +

--Passeig de la Boca de la Mina------------Quina cara de son--------------Em comença a sobrar roba----

------Arribant a Cornudella------------------Inici camí cartoixans-------------------Joan... no t´escapis-------

----------anem fent camí------------------Scala Dei..Font de riquesa-------------Epp!! que fan pagar-----

--------Font dels enamorats---------------Si poguèssin parlar---------------Després de 7h de pedalar---

-------Gràfic de la sortida-----

RECORDANT SENDERONS...

Avui ens hem desplaçat tota la tropa al poble natal del nostre club Riudecols, on després de fer-se la foto oficial de la temporada, hem fet la sortida habitual dels Diumenges, uns en bicicleta de carretera i els altres en btt, nosaltres hem triat btt, aixi doncs sortim de Riudecols, i ens dirigim a Les Borges del Camp per poder agafar el camí que connectarà a la riera de Riudoms, i més tard amb el camí dels Molins Nous que ens porta plàcidament a Reus, lloc on ens espera el David per fer una ruta de uns 70 km, passant per camins i senderons els quals ens porten molt bons records ja que per aqui van començar les nostres primeres marxes en btt.
Començem sortint des del camí de Almoster, darrere de la Urb Sant Joan, és una pista de bon rodar i sense masses complicacions la qual enllaça amb el camí de la Coma i ens porta a La Selva del Camp, aquí hem d´agafar un bon tros de carretera fins poder agafar el camí de l´Albiol que no ens deix de castigar fins arribar a dalt, lloc on s´acaba i començem a encarar els ùltims metres en carretera fins arribar al poble, aqui ens aturem uns 5 minuts a menjar una mica i seguidament ens enfilem fins a la Mussara on fem 5km més de carretera per arribar al enllaç del camí de L´aixàvega, on farem un bonic descens per una trialera molt ciclable de la marxa de Capafonts dels anys 2004-2005, arribant a L´Aixàvega i omplint els bidons a la Font Fresca. Vinga seguim per més senderons i camins fins arribar al antic camp de futbol de Montral, on ens fem un embolic de camins però al final trobem el bo i arribem al coll de Montral, on rodem uns metres de carretera i el cansanci ens juga una mala passada i ens empassem el camí que ens haguès portat a Alcover, però al David l´hi ha anat be recuperar pulsacions baixant per carretera arribant a Alcover, on agafarem el camí que ens durà de nou pel darrere de Masies Catalanes i connectar per carretera a Reus.

Pd: Joan... Prometo practicar una mica més amb el meu amic Garmin.

-------La tropa del 2010-----------------------Aquest és en Joan---------------- i aquest soc jo... ------

----Vinga David que falta poc-------Joan...escup el tap!!... escup!!-----Vinga que fa fred, i plovisca---